Canya de bambú

Autor: Enrique Ferrando Pérez

La revisió d’aquest material docent ha estat coordinada per la professora: Laia Blasco Soplon (2019)

Temàtica

  • Dibuix
  • Disseny
  • Pintura

Canya buida procedent del bambú tallada obliquament en l’extrem que s’empra per a l’escriptura i el dibuix.

Descripció

S’anomena càlam una petita canya o ploma tallada per la punta que s’utilitzava en l’antiguitat per a escriure. L’ús de la canya amb aquesta finalitat és oriental, ja que a Occident s’empraven principalment plomes d’aus. De fet, es denomina també càlam la part inferior buida de la ploma que està inserida en la pell d’una au.

El seu precedent és egipci, a la manera d’un pinzell, però el seu origen és grec; es va utilitzar a Occident fins al segle XII per a la confecció de còdexs; s’usava introduint-la prèviament en un recipient amb tinta que s’adheria al buit interior per capil·laritat, i mitjançant una lleugera pressió servia per a escriure sobre un suport de papir, pergamí i posteriorment de paper.

Els romans ja usaven plomes de bronze, tot i que les primeres referències daten del segle XV. Es van difondre a principis del segle XIX.

El càlam va caure en desús amb la invenció de la ploma i els plomins d’acer el 1800, molt populars anys després. Serien el precedent de les estilogràfiques o les plomes utilitzades en els nostres dies.

En l’escriptura cal·ligràfica àrab encara s’utilitza el càlam, o galam, que en àrab modern també significa llapis.

A Occident es va incorporar a les belles arts popularment en el segle XX, ja que era una eina que permetia un grau d’expressivitat molt elevat.

Avui dia es comercialitzen a les botigues d’escriptura i de belles arts tot i que és molt fàcil fabricar canyes de bambú per a treballar. Simplement cal tallar l’extrem, ja sigui en punta o en bisell.

Aplicacions / Usos

Es tracta d’una eina que confereix un resultat poc homogeni, més aviat irregular.

La punta es talla periòdicament amb un cúter per mantenir-la afilada. Tot i que es tracta d’una eina natural, la seva duresa li confereix durabilitat.

Segons el tall s’aconsegueixen uns traços més fins o gruixuts, fins i tot plans si la punta està bisellada. El buit interior permet la càrrega de la tinta.

El suport generalment és el paper setinat de cert gramatge, ja que s’empra per a carregar líquids com la tinta xinesa o acrílica, l’aquarel·la líquida…

Altres referències / Per saber-ne més

Enllaços
http://artimannias.blogspot.com.es/2013/02/materiales-plumillas-palilleros-y.html
http://nito-lamurga.blogspot.com.es/2009/08/como-hacer-un-calamo.html
https://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A1lamo_(escritura)

Enllaços vídeos
https://youtu.be/meywpfpkMaQ
https://youtu.be/MSfb4PP-LSk
https://youtu.be/xUGTF5DS6t0