El grafit és un mineral negre i llustrós format per carboni cristal·litzat, que deixa un traç gris i brillant. Es troba a la natura però també es pot fabricar de manera artificial. Podem trobar-lo en barra, en llapis (recobert o no de fusta) o portamines.
Descripció
El llapis té una tradició molt més recent que, per exemple, el carbonet.
Els egipcis i els romans utilitzaven un pal fi amb plom per a gravar paraules en els papirs.
El 1564 es va descobrir un gran dipòsit de grafit a Seathwaite Fell, prop de Borrowdale, Anglaterra. Els vilatans empraven les làmines de grafit per a marcar les ovelles. Equivocadament es va pensar que era un dipòsit de plom i per això el grafit va rebre el nom de plumbago (relacionat amb plumbum, «plom» en llatí). Fins i tot en l’actualitat la mina d’un llapis s’anomena lead (plom) en anglès, encara que no contingui gens de plom.
Al segle XVII es van fabricar els primers llapis amb una forma semblant a l’actual.
Diferents hipòtesis situen la invenció del llapis com el coneixem actualment a França amb Nicholas Jacques Conté, a Àustria amb Joseph Hardtmuthy, a Itàlia amb Simonio i Lyndiana Bernacotti a mitjan segle XVIII.
El 1812, el nord-americà William Munroe va crear la primera fàbrica de llapis a Concord, Massachusetts.
El grafit es classifica segons la duresa de la mina si es tracta de llapis o grafit en barra. Si es tracta del portamines es classifica segons el diàmetre de la mina. El component principal de la mina és el grafit barrejat amb argila i una mica de cera. Com més argila conté la mina, més dur és el llapis, i com més grafit conté, més tou és i més negre dibuixa. El sistema europeu utilitza la H (hard en anglès) per a definir-ne la duresa, la B (black en anglès) per a definir-ne el grau de foscor, i la F (fine en anglès) per a la finor. Segons aquest sistema, els llapis de gamma tova van del 9B (el més tou i negre) al B, els de gamma mitjana són l’HB i els F, i els de gamma dura van de l’H al 9H.
En barra
Grafit pur en barra per a treballar grans superfícies. Per tant, més per a taques que per a línies.
Llapis
Podem trobar-los recoberts de fusta o purs. A diferència de la barra, amb el llapis tenim molt més control. És més idoni per a fer línies. S’afila la punta amb una maquineta.
Portamines
Utensili que consisteix en un tub buit de plàstic o de metall amb mines bescanviables a l’interior i amb un mecanisme que permet fer-lo avançar. Es fa servir per a treballs més aviat precisos i és un instrument habitual en l’àmbit del disseny, la il·lustració i fins i tot l’oficina. En dibuix s’empra sovint entrecreuant moltes paral·leles per a generar trames, a la manera d’un gravat calcogràfic.
Aplicacions / Usos
Monica Lee
David Rubín
S’acostuma a fer servir un paper de gra fi per als llapis durs i de gra gruixut que retingui bé el pigment per als tous.
Sobretot quan s’acaba de treballar amb la gamma tova, és recomanable fixar el treball amb aerosol. Una altra alternativa, no tan efectiva, és col·locar un paper protector sobre el treball, assegurant-se que queda ben fix, ja que si el paper protector té moviment el grafit es correrà.
El llapis permet tenir més control que el carbonet i s’acostuma a fer servir sobre superfícies relativament petites. Per exemple, des d’un format A6 a un format A3. A partir d’un A2 és recomanable utilitzar un material que cobreixi la superfície més ràpidament, ja siguin carbonets, cretes o barres de grafit.
És important evitar els cops i les caigudes, ja que provoquen la ruptura de la mina a l’interior del llapis. També és recomanable adquirir protectors per a la punta dels llapis, especialment si ens agrada desar-los afilats o mantenir l’estoig net.
Altres referències / Per saber-ne més
Enllaços
http://detripas.blogspot.com.es/2014/02/
https://youtu.be/Z_N5TsK5l5o
Enllaços vídeos
https://youtu.be/kWLxAugzOzU