WEBVTT

1
00:00:13.360 --> 00:00:16.120
Quan ens proposem fer
un projecte gràfic,

2
00:00:16.160 --> 00:00:19.000
com a dissenyadors gràfics
o projectistes,

3
00:00:19.280 --> 00:00:22.320
hem de conèixer el material
amb què treballem;

4
00:00:22.400 --> 00:00:25.880
no només les característiques
superficials del paper,

5
00:00:25.880 --> 00:00:29.160
sinó també l'estructura
amb què està fet.

6
00:00:30.560 --> 00:00:32.840
Comentarem tres blocs de materials,

7
00:00:32.880 --> 00:00:37.040
els tres tipus més coneguts
i utilitzats en les arts gràfiques:

8
00:00:37.240 --> 00:00:43.520
estucats, materials <i>offset,</i>
no estucats, i cartolines gràfiques.

9
00:00:44.560 --> 00:00:50.040
Com diferenciem aquests materials?
Ara parlarem de com diferenciar-los.

10
00:00:50.520 --> 00:00:53.520
Els estucats,
a diferència dels <i>offset</i>,

11
00:00:54.240 --> 00:01:00.560
tenen una capa d'estuc superficial
que els fa, en superfície,

12
00:01:02.360 --> 00:01:04.320
òptims per a un procés d'impressió,

13
00:01:04.600 --> 00:01:08.040
si ens hi fixem, aquests materials
amb la reflexió de la llum

14
00:01:08.600 --> 00:01:15.200
veurem que tenen una capacitat
de brillantor i de reflexió superior

15
00:01:15.280 --> 00:01:18.320
a la d'un material <i>offset</i>,

16
00:01:20.200 --> 00:01:23.200
en aquests exemples que tenim
podeu observar

17
00:01:23.840 --> 00:01:26.960
que aquest acabat
és més brillant que aquest.

18
00:01:27.200 --> 00:01:31.200
Aquests dos materials són estucats.
Quina diferència hi ha?

19
00:01:31.320 --> 00:01:33.480
Bé, els acabats estucats i brillants

20
00:01:33.600 --> 00:01:38.120
han tingut moltes més calandres
en el seu procés fabricació.

21
00:01:38.680 --> 00:01:42.640
Les calandres són cilindres
que aporten llisor

22
00:01:43.000 --> 00:01:46.160
i donen llustre
a la superfície del paper.

23
00:01:47.240 --> 00:01:51.160
És important conèixer els materials
estucats quan vulguem fer

24
00:01:51.200 --> 00:01:54.040
un projecte
d'alta qualitat d'impressió,

25
00:01:54.560 --> 00:01:59.440
ja siguin catàlegs d'art, fotografia,
o un conte infantil

26
00:01:59.480 --> 00:02:01.720
on les il·lustracions
ens interessa que tinguin

27
00:02:01.760 --> 00:02:04.960
moltíssima vivesa
pel que fa a l'impressió.

28
00:02:06.080 --> 00:02:10.760
Quan parlem del <i>packaging,</i>
les superfícies estucades

29
00:02:10.760 --> 00:02:14.920
ens aportaran un material
molt qualitatiu en el punt de venda.

30
00:02:17.560 --> 00:02:20.880
Un cop tenim identificats
els materials estucats,

31
00:02:22.000 --> 00:02:26.400
si valorem perquè emprar un estucat
en lloc d'un <i>offset</i>,

32
00:02:27.320 --> 00:02:29.680
cal tenir en compte
un punt que ja hem comentat:

33
00:02:29.920 --> 00:02:35.560
la qualitat d'impressió d'un estucat
sempre és superior a la d'un <i>offset</i>.

34
00:02:36.120 --> 00:02:41.000
Per exemple, agafem un comptafils,
que segurament molts tindreu,

35
00:02:41.720 --> 00:02:48.080
ara agafem aquesta imatge,
impresa sobre un estucat mat,

36
00:02:48.680 --> 00:02:51.960
si ens apropem
i observem el punt de trama

37
00:02:52.120 --> 00:02:56.880
veiem una bona definició
d'altes llums i del punt de trama

38
00:02:56.920 --> 00:02:58.400
de la definició de les planxes.

39
00:02:58.480 --> 00:03:03.120
En canvi, aquesta, que és semblant,
amb una cara, llums i ombres,

40
00:03:03.200 --> 00:03:05.960
si ens apropem amb el comptafils
i l'observem

41
00:03:06.680 --> 00:03:11.280
podrem veure que la impressió
no és uniforme, igual que a aquí,

42
00:03:11.560 --> 00:03:18.560
i que el punt de trama
no és tan definit com en l'estucat.

43
00:03:20.320 --> 00:03:23.920
Per tant, si apostem
per una fotografia,

44
00:03:23.960 --> 00:03:25.520
 per un acabat amb
alta definició

45
00:03:25.560 --> 00:03:28.040
és important que ens decantem
pels materials estucats.

46
00:03:29.040 --> 00:03:30.120
D'acord?

47
00:03:30.600 --> 00:03:33.600
Un cop definits els materials
en l'àmbit visual,

48
00:03:33.640 --> 00:03:37.360
en aquest cas,
l'estructura superficial que tenim,

49
00:03:37.840 --> 00:03:40.840
també els podem classificar
pel seu gramatge,

50
00:03:41.200 --> 00:03:45.360
és a dir, el pes físic del material,

51
00:03:46.480 --> 00:03:51.000
i estarà definit per la fitxa tècnica
que ens doni el paperer.

52
00:03:51.640 --> 00:03:55.200
Quan veiem un material de 90 g,
per exemple,

53
00:03:55.400 --> 00:04:00.040
significarà que un metre quadrat
del material pesa 90 grams,

54
00:04:00.600 --> 00:04:03.200
diferent al que podria ser
l'espessor o el calibre.

55
00:04:03.480 --> 00:04:08.080
El calibre del material es mesura
per espessor, és a dir, per micres,

56
00:04:08.360 --> 00:04:13.320
per tant, és la distància que hi ha
entre la part més externa

57
00:04:13.360 --> 00:04:17.920
i la part del revers més inferior.

58
00:04:19.440 --> 00:04:24.520
Hi ha materials
que tenen el mateix gramatge i pes

59
00:04:24.800 --> 00:04:27.160
que poden tenir micratges diferents.

60
00:04:27.160 --> 00:04:30.920
És el cas dels materials estucats
i els materials <i>offset.</i>

61
00:04:30.960 --> 00:04:34.160
Els estucats,
degut al procés de fabricació,

62
00:04:34.200 --> 00:04:36.320
degut al procés de les calandres,

63
00:04:36.480 --> 00:04:40.040
que passen per molta pressió,
el material queda molt més fi

64
00:04:40.080 --> 00:04:42.600
que un material <i>offset</i>,

65
00:04:43.200 --> 00:04:47.000
que pel mateix pes,
al no tenir aquest procés d'estuc,

66
00:04:47.520 --> 00:04:50.880
doncs, el volum és molt més superior.

67
00:04:51.760 --> 00:04:53.600
Un altre factor que ens ajudarà
a decidir

68
00:04:53.600 --> 00:04:57.520
si un material amb el qual
treballem o ens proposem treballar

69
00:04:57.560 --> 00:04:59.680
és adequat per a la nostra feina,

70
00:05:00.280 --> 00:05:04.360
és el carteig.
A través del tacte podrem determinar

71
00:05:04.440 --> 00:05:08.360
si un material compleix
les característiques d'estructura

72
00:05:08.400 --> 00:05:09.640
que esperem del nostre material.

73
00:05:10.120 --> 00:05:14.040
Potser en treballs d'editorial
no és tant determinant

74
00:05:14.080 --> 00:05:15.520
com en treballs de <i>packaging</i>

75
00:05:15.680 --> 00:05:19.000
on l'estructura del material
és decisiva

76
00:05:19.040 --> 00:05:21.480
per al seu funcionament
correcte.

77
00:05:22.480 --> 00:05:26.080
Si voleu prendre
una primera impressió

78
00:05:26.120 --> 00:05:27.400
de si el material
que agafeu

79
00:05:27.640 --> 00:05:30.040
té una bona estructura
per al vostre projecte,

80
00:05:30.080 --> 00:05:31.400
amb un gest com aquest,

81
00:05:31.720 --> 00:05:33.000
(So greu)

82
00:05:33.560 --> 00:05:37.400
Esta es una cartolina de 350 g,
comparada con este,

83
00:05:37.600 --> 00:05:39.600
(So agut)

84
00:05:40.120 --> 00:05:43.640
percebrem pel so
que l'estructura de la de 350

85
00:05:43.680 --> 00:05:44.840
(So greu)

86
00:05:45.000 --> 00:05:47.320
és més robusta que la de 210.

87
00:05:47.880 --> 00:05:49.440
(So agut)

88
00:05:52.080 --> 00:05:55.040
Un altre factor que també podem
conèixer a través del tacte

89
00:05:55.080 --> 00:05:56.800
és la direcció de la fibra.

90
00:05:57.040 --> 00:06:00.720
Amb un simple gest podem veure
aquest material de 350 g,

91
00:06:03.720 --> 00:06:06.800
aquí veiem que al material
li costa cedir,

92
00:06:06.960 --> 00:06:10.920
però fem el mateix gest
en aquesta direcció i ens acompanya.

93
00:06:11.480 --> 00:06:14.320
Doncs, sabrem que la direcció
de la fibra en aquest cas és

94
00:06:14.360 --> 00:06:16.840
longitudinal a aquest sentit,

95
00:06:17.920 --> 00:06:21.360
És important saber la direcció
de la fibra en el <i>packaging</i>

96
00:06:21.440 --> 00:06:24.920
on el funcionament mecànic
de la fibra del paper

97
00:06:25.080 --> 00:06:30.600
és determinant a l'hora de posar
un projecte a màquina

98
00:06:30.640 --> 00:06:32.560
i en el seu procés d'encunyació
i muntatge.

99
00:06:33.040 --> 00:06:39.040
Hem comentat tres tipus de material:
estucats, siguin brillants o mats,

100
00:06:39.080 --> 00:06:44.720
els <i>offset</i>, que no tenen capa d'estuc
i les cartolines gràfiques,

101
00:06:44.840 --> 00:06:51.640
que es diferencien principalment
del paper com a tal,

102
00:06:52.480 --> 00:06:54.800
pel gramatge i pels acabats.

103
00:06:54.840 --> 00:06:58.680
El gramatge
que es defineix com a paper

104
00:06:58.840 --> 00:07:01.960
tindria sempre
entre uns 80 g i uns 160 g.

105
00:07:02.040 --> 00:07:07.720
La cartolina té un gramatge superior,
entre 200 g i 400 g.

106
00:07:08.360 --> 00:07:11.440
El més utilitzat en el <i>packaging</i>
són 350,

107
00:07:11.440 --> 00:07:15.280
i per a cobertes, entre 200 i 350 g.

108
00:07:16.240 --> 00:07:20.280
Les cartolines gràfiques
es diferencien del paper pel gramatge

109
00:07:20.360 --> 00:07:23.000
i també per l'acabat superficial.

110
00:07:23.920 --> 00:07:30.880
Solen tenir estucats en cara i revers
a una i dues capes.

111
00:07:31.720 --> 00:07:36.440
Aquest fet els dona
grans qualitats d'imprimibilitat,

112
00:07:36.480 --> 00:07:40.320
i, per tant,
l'acabat final és de gran qualitat.

113
00:07:42.400 --> 00:07:46.520
S'usen no només en el <i>packaging</i>,
en cosmètics i alta gama,

114
00:07:47.480 --> 00:07:49.280
sinó també per a cobertes de llibre

115
00:07:49.480 --> 00:07:52.680
on és important que la impressió
sigui qualitativa

116
00:07:52.720 --> 00:07:55.080
per captar
l'atenció del consumidor.