Carbonet

Autor: Enrique Ferrando Pérez

La revisió d’aquest material docent ha estat coordinada per la professora: Laia Blasco Soplon (2019)

Temàtica

  • Dibuix
  • Disseny
  • Pintura

Branques vegetals seleccionades sense nusos i carbonitzades sense arribar a la combustió provinents generalment de fustes lleugeres i poroses. S’obté majoritàriament del evònim tot i que també del salze, la vinya, l’alzina, el bedoll o el bruc.

Descripció

És considerat el material que va utilitzar l’home per a dibuixar per primera vegada ja que la manipulació per a la seva utilització és mínima.

Tradicionalment es va utilitzar per a fer esbossos preparatoris de treballs més elaborats, si bé amb la fabricació posterior dels fixadors va esdevenir una eina d’obres finals, ja que no es corria el risc d’esborrar-lo.

La seva gran versatilitat permet el desenvolupament de línies i taques, i pot aconseguir una gran gamma de grisos, des del gris subtil al negre total.

Es classifiquen només pel gruix, no per la duresa o la tovor que tinguin. Al cap i a la fi es tracta de pols.

No ha de contenir ni nusos ni durícies que podrien malmetre el paper.

Aplicacions / Usos

Tradicionalment es feia i es fa servir tant per a estudis ràpids per a encaixar com per a estudis de llums i ombres.

En tractar-se de pols el paper ha de ser porós, ja que cal que entri en les fibres. S’aplica directament, si bé es fan servir diferents recursos i eines segons el resultat que vulgui aconseguir.

Per a treballs o parts amb clarobscur les ombres s’aconsegueixen aplicant tant carbonet com color fosc es vulgui. El blanc s’aconsegueix amb la reserva del paper o, si no, traient llums. Les llums s’aconsegueixen netejant amb draps de cotó o isards. La goma d’esborrar podria espatllar el paper i per tant no se sol emprar tret en les parts més aviat petites, bàsicament per a brillantors. Una vegada que s’aplica el carbonet, sol ser impossible esborrar-lo completament.

El carbonet és la tècnica per antonomàsia per a les gradacions tonals. Passar del negre al blanc d’una manera que no resulti brusca és bastant fàcil. Per al degradat s’empren esfumins o fins i tot la mà. Utilitzar les mans o els dits sol ser una pràctica habitual, si bé no és recomanable perquè pot fer malbé el paper.

Si es pretén que el treball resisteixi al pas del temps, és convenient aplicar-li un fixador en esprai.

Henri Matisse, Femme Allongee

Altres referències / Per saber-ne més

Enllaços
https://estudiosimonpico.wordpress.com/2012/11/07/tecnica-del-carboncillo/
https://es.slideshare.net/redondus/tema-3-carboncillo
http://pijaworld.com/docu/El%20carboncillo.pdf

Enllaços vídeos
https://youtu.be/cHzmCNHizm4
https://www.youtube.com/watch?v=1TrwVQ3BKB4
https://www.youtube.com/watch?v=3TJdE4yI7RM
https://www.youtube.com/watch?v=ee2DtSyHjLo