Materials: resina

Autor: Víctor Masferrer

L'encàrrec i la creació d'aquest recurs d'aprenentatge UOC han estat coordinats per les professores: Aida Sánchez de Serdio i María Íñigo (2019)

Els textos i imatges publicats en aquesta obra estan subjectes (llevat que s'indiqui el contrari) a una llicència de Reconeixement-Compartir igual (BY-SA) v.3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu modificar l'obra, reproduirla, distribuir-la o comunicar-la públicament sempre que en citeu l'autor i la font (FUOC. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya), i sempre que l'obra derivada quedi subjecta a la mateixa llicència que el material original. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/legalcode.ca

Temàtica

  • Escultura

Due Porte (resina) de Rachel Whiteread (2016)
Disponible a: https://www.artsy.net/artwork/rachel-whiteread-due-porte [consulta del 20/04/2019].

Descripció

Les resines són líquids viscosos que solidifiquen per reacció química amb la barreja d’un catalitzador o enduridor. El procés d’enduriment, anomenat polimerització, varia segons el producte, la temperatura i la quantitat de catalitzador, que s’ha d’afegir respectant les indicacions del fabricant. Durant aquesta reacció es produeix exotèrmia, una elevació de la temperatura que pot arribar als 100º, sobretot en zones de gran volum.

Les resines s’utilitzen en molts tipus de productes, sigui com a component principal, sigui en els seus acabats, des de vaixells fins a elements urbanístics. El seu aspecte pot anar de plàstic rígid, com la resina de poliuretà, a l’aparença vítria, com la resina epoxi transparent.

Tipologies

Resina de polièster

La resina de polièster s’endureix per una síntesi química de les cadenes moleculars del polièster, que és un derivat del petroli. Aquest enduriment es produeix per l’acció de dos components: l’accelerador i el catalitzador. Normalment, però, es troba al mercat «preaccelerada», i només se li ha d’afegir el catalitzador o enduridor a poc a poc per aconseguir una barreja homogènia.

La resina de polièster té una retirada o contracció d’entre el 3 i el 7% i se sol barrejar o «carregar» amb diversos materials minerals (com pols de marbre) per evitar clivellats causats per l’exotèrmia. També es pot barrejar amb pigments concentrats, especials per a polièster.

Hi ha al mercat una àmplia gama de resines de polièster, però les més adequades per al buidat o per a la realització de motlles són les resines per laminar o estratificar i les resines transparents. Més avall teniu informació sobre el procés d’estratificació, que és una forma de col·locar la resina sobre el motlle.

Resina epoxi

És un líquid viscós que, barrejat amb el catalitzador, adopta una resistència fins i tot superior a la de la resina de polièster i que no té pràcticament retirada o contracció un cop seca. Pot ser utilitzada tant per colada com per estratificació. Aquest procés es pot realitzar tant amb fibra de carboni com amb fibra de vidre.

Resina de poliuretà

Barreja d’isocianat i poliol al 50%. És una barreja que endureix molt ràpidament, entre un i cinc minuts, i amb una alta exotèrmia. Es poden afegir diversos tipus de càrrega com llimadures de ferro o pols de fusta o de bronze, cosa que la converteix en un perfecte imitador d’altres materials.

Resina acrílica

És un tipus de resina monocomponent que es barreja amb aigua, endureix amb l’ambient i no emet els vapors tòxics de la resina de polièster. Es pot utilitzar per realitzar estratificacions i polir posteriorment. Es comercialitza en blanc i marró ceràmic i permet una alta definició de detalls.

Utilització

Les resines s’utilitzen sobretot com a material per a la reproducció de motlles, tot i que també es poden fer servir per realitzar peces finals, on es destaqui la qualitat vítria però lleugera i càlida del material, o bé se simuli algun altre material mitjançant càrregues. A continuació s’especifiquen un seguit de maneres de procedir i els materials o agents que hi intervenen.

1) Procediments

Per colada

Les resines s’utilitzen molt per colada, és a dir emplenant motlles quan es troben en estat líquid. En aquest vídeo es poden veure diferents escenaris d’utilització de resines i els problemes associats.

Fotograma del vídeo Resina de poliéster de coladas: empleo con cargas y pigmentos
Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=3G1-qAKljA4 [consulta del 20/04/2019].

Per estratificació

Estratificar o laminar és realitzar capes successives de resina intercalant fibra de vidre. El número de capes pot variar en funció de les necessitats de la peça, que amb aquest sistema pot arribar a ser molt resistent. En el següent vídeo podeu veure —a partir del minut 2:45— l’aplicació de resina per estratificació o capes amb fibra de vidre (es podria fer servir el mateix procediment amb fibra de carboni).

Fotograma del vídeo Molde perdido. 2. Reproducción del modelo
Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=SkBPYw7iuvM [consulta del 20/04/2019].

2) Agents del procés

Desemmotllants: cera i vaselina

Els desemmotllants s’apliquen per crear una barrera de protecció entre el material de càrrega (en aquest cas, les resines) i el motlle de reproducció, principalment quan aquest té porus i hi ha risc que la peça s’hi adhereixi. Són molt necessaris quan el motlle és rígid i no hi ha possibilitat de manipulació per desemmotllar, és a dir, de moure el motlle per poder extreure’n la peça reproduïda, com sí que es pot fer, per exemple, amb els motlles de silicona. La característica principal dels desemmotllants és que han de crear una capa fina que no interfereixi en la textura de l’objecte que s’ha de reproduir. Poden ser variats però hem de saber quins utilitzar segons el moment, tenint en compte, a més, que poden transferir-se a la còpia. 

La vaselina és un dels agents desemmotllants més utilitzat, sigui en crema o líquida. Quan treballem amb resines i amb motlles de guix, s’aplica després d’haver posat goma laca sobre el guix com a tapaporus. La cera pot substituir la vaselina en treballs amb resina de polièster. S’utilitza la mateixa cera que per a la fusta. No obstant això, la cera pot deixar les peces engreixades, o influir a la còpia final quan en queden restes. Per evitar-ho es deixa assecar la cera entre capa i capa, arribant a fer fins a un mínim de quatre capes amb un posterior llustrat de la superfície a cada capa. Per evitar al màxim la influència de la cera en la resina es pot aplicar alcohol polivinílic com a capa final.

Teniu un exemple d’utilització d’agents desemmotllants en aquest vídeo.

Fotograma del vídeo Molde perdido. 2. Reproducción del modelo
Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=SkBPYw7iuvM [consulta del 20/04/2019].

Gelcoat

S’utilitza com a primera capa de resina. És la capa visible, en el cas que estiguem reproduint una peça, i la capa que entrarà en contacte amb el material, en el cas que estiguem realitzant un motlle. És un material creat per realitzar acabats de qualitat, que registren perfectament totes les parts del motlle i de la peça. Es comercialitza com a base de resina amb catalitzador tixotròpic que retarda l’enduriment. Tot i això, no és imprescindible per aconseguir bons resultats.

Càrregues

Anomenem càrrega a la barreja de resina amb altres materials sòlids, que s’hi afegeixen per obtenir resultats específics o per augmentar el volum total de producte. Les resines admeten diversos tipus de càrregues, tant minerals com orgàniques. S’utilitza la marmolina o pols de marbre per donar consistència i evitar l’excés de calor produït en la reacció química dels components, principalment quan hi ha gran volum de càrrega. Es poden utilitzar llimadures de ferro, pigments i també matèria orgànica seca, sense aigua, com podrien ser cigrons o llenties seques.

3) Mesures de seguretat

Quan manipulem aquests tipus de materials és imprescindible seguir les recomanacions de seguretat dels fabricants. Són bàsics la protecció amb mascareta de filtres específics i l’ús d’ulleres i guants.

Per saber-ne més

Bay, J. (1985). Escultura y modelado en cinco lecciones. Barcelona: LEDA.

Diversos autors (1982). Guía completa de escultura, modelado y cerámica. Técnicas y materiales. Madrid: Blume.

Mayer, R. (1985). Materiales y técnicas del arte. Madrid: Blume.

Navarro Lizandra, J. L. (2011). Maquetas, modelos y moldes. Castelló de la Plana: Unión de Editoriales Universitarias Españolas.

Tècniques associades

Buidar

Baix relleu