Descripció
L’intent de representació de models en moviment és, i segueix sent, un dels majors reptes en les arts plàstiques. Aquest desig de captar el dinamisme ha estat constant en la història de l’art, però en l’època contemporània serà la Revolució Industrial la que imposi un determinat estil i ritme de vida, amb la invenció de la fotografia i el cinema, la millora en els ferrocarrils, els desplaçaments constants per a anar al treball, la conquesta de l’aire… que impactaran en gran manera en el món de l’art des de la modernitat i les avantguardes.
Quan parlem de moviment no hem d’oblidar que desitgem dotar una imatge bidimensional d’una qualitat que, a priori, li és impossible posseir i per això el repte és majúscul. Malgrat la dificultat, hi ha nombrosos recursos per a tractar de dotar un dibuix de moviment. En essència direm que la línia recta (especialment en posicions verticals i horitzontals) està més associada a la rigidesa, l’estatisme i la racionalitat, mentre que la línia corba i les línies rectes en posició diagonal transmeten expressió, acció i, en definitiva, moviment.
No obstant això, hi ha exemples d’obres que produeixen una gran sensació de moviment sense aplicar el descrit anteriorment. Altres aspectes formals com ara el color, l’sfumato o la composició també ajudaran a produir aquest efecte de dinamisme, però en definitiva serà el tractament de la línia un dels elements principals que generin la sensació de moviment.
En aquests dos quadres de Mondrian i Klimt s’evidencia com la corba generalment evoca el moviment i la línia recta l’estatisme i l’equilibri. Al seu torn, els angles rectes solen produir una sensació de hieratisme mentre que les línies corbes solen ser més expressives.
Piet Mondrian (1941). New York City, 3 (inacabat).
Font: https://www.museothyssen.org/coleccion/artistas/mondrian-piet/new-york-city-3-inacabado
Gustav Klimt (c. 1914). Dona reclinada.
Font: https://fineartamerica.com/featured/1-reclining-woman-gustav-klimt.html
En aquests dos paisatges es percep una certa sensació de moviment. En el quadre de Turner, els contorns poc definits, les línies diagonals i també les taques que evoquen el fum que es fon amb els núvols evidencien el dinamisme de la locomotora. En el quadre de Van Gogh, amb un dibuix més descriptiu, es percebrà la mateixa sensació, aquesta vegada amb l’efecte circular de les espirals nebuloses i els halos de llum dels estels.
Joseph M. W. Turner (1844). Pluja, vapor i velocitat. El gran ferrocarril de l’oest.
Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Lluvia,_vapor_y_velocidad._El_gran_ferrocarril_del_Oeste#/media/File:Turner_-_Rain,_Steam_and_Speed_-_National_Gallery_file.jpg
Vincent Van Gogh (1889). La nit estrellada.
Font: https://es.wikipedia.org/wiki/la_noche_estrellada#/mitjana/File:La_nit_estavellada1.jpg
Enllaços relacionats
http://undostreschocolateingles.blogspot.com.es/2011/02/el-movimiento-en-la-pintura-y-el-dibujo.html
http://marmotfishstudio.wikidot.com/comic:classe15
https://dibujocreacion.blogspot.com.es/2010/04/los-apuntes-de-figura-humana-en.html
https://ggili.com/dibujo-y-proyecto-libro-9788425225079.html?___store=default&___from_store=default