Estri usat principalment per a aplicar pintura, amb un mànec que en un dels extrems té subjecte un grapat de pèls, truges o fibres sintètiques.
Descripció
El pinzell va néixer molt probablement farà uns 20.000 anys, al paleolític superior. L’art conegut com a rupestre de l’homo sapiens és la primera mostra de la seva existència. Els pinzells consistien en branques fines i esfilagarsades en un extrem. Ja llavors es podia emprar pèl animal, que serà sens dubte la matèria insubstituïble en l’evolució posterior del pinzell.
Des de mitjan segle iv abans de Crist, els terrissaires egipcis comencen a pintar els objectes ja cuits amb pinzells fets amb pèl de bou, tal com es desprèn de les restes trobades a les tombes de les piràmides de Gizeh. Aquells pinzells consistien en unes branques fines, que feien de mànec, a l’extrem de les quals es lligava un bri de pèl, encara adherit a la pell de l’animal.
Serà a la Xina on el pinzell es popularitzarà, amb una estructura semblant a la que coneixem avui. Tallaven el pèl de la mateixa pell de l’animal, separant els cabells més curts o llanosos perquè eren inservibles i bullint-lo fins a desengreixar-lo. En una canya de bambú, introduïen els cabells, subjectant-los amb resines naturals que actuaven com a adhesiu. Són també els primers que utilitzen pèl de truja, pinzell molt adequat per a lacar.
Tot i que ja a l’edat mitjana hi havia petits artesans especialitzats a fabricar-los, sembla ser que eren brotxes i raspalls per a pintar parets, poc adequats per a pintar obres d’art. Aquesta circumstància, que es va mantenir en segles posteriors, va obligar tots els grans pintors, des de Miquel Àngel fins a Velázquez, El Greco, Zurbarán o Goya, a fabricar-se els seus pinzells, la qual cosa els va convertir en autèntics artesans. Aquests pintors transmetien el coneixement als seus ajudants i així disposaven de més temps per a pintar. Aquesta situació es manté fins a finals del segle xviii, quan apareixen les primeres manufactures de pinzells per a belles arts a França i posteriorment a Alemanya, possiblement a la ciutat de Nuremberg, lloc de naixement d’Albert Dürer.
Composició del pinzell
El pinzell té tres parts perfectament diferenciades: els cabells, la virolla / fèrula i el mànec.
El mànec
És generalment de fusta i serveix per a sostenir-lo i manejar-lo. Les fustes més usuals són les de bedoll i til·ler, perquè són fàcils de tornejar i polir, per la seva lleugeresa i per la tendència nul·la a arquejar-se.
Els mànecs poden ser llargs o curts segons la funció a que estiguin destinats. Els llargs s’utilitzen bàsicament en els pinzells per als suports situats en posició vertical, mentre que els curts es fan servir per a suports en posició horitzontal, que solen requerir més detall.
La virolla
Actualment són gairebé totes metàl·liques. Recull i uneix els cabells al mànec. A part d’aquesta funció, determina el nombre del pinzell i la seva forma, rodona o plana.
La fèrula és un bon indicatiu de la qualitat d’un pinzell. Si és de metall ha de ser una peça contínua i no ha de tenir cap tipus d’unió visible. Això garanteix que l’interior sigui hermètic i no deixi entrar solvent en excés que pugui afeblir l’adhesiu amb el qual estan enganxats els pèls.
Un altre factor important és que ha d’estar unit fermament al mànec.
El pèl
El pèl és l’element primordial i insubstituïble del pinzell, però és també la seva part més delicada. Un tracte inadequat, un mal rentat o un rentat a deshora, o l’acció de l’arna el poden deixar inútil per a qualsevol ús.
Tots els pèls animals són cònics, de superfície rugosa, detall que es pot veure únicament amb ajuda del microscopi, i alhora són un autèntic capil·lar. Totes aquestes característiques, unides a la forma que es dóna a la fabricació del pinzell, faran d’aquest bri de pèl un dipòsit de líquid extraordinari, com si fos una ploma estilogràfica.
A. Tipus de pinzell per la forma
Aquests són alguns dels pinzells que hi ha al mercat.
Pinzell bisellat:
El pèl del pinzell bisellat està muntat sobre una fèrula plana. Per aconseguir aquesta forma, se’n munten de mes llargs a mes curts.
Són molt útils per a moviments precisos tant en línies com en corbes. La seva forma permet traços gruixuts i amb pintures molt espesses.
Pinzell pla carrat:
El pinzell pla carrat es munta sobre virolla plana amb pèls no gaire llargs. És habitual muntar-lo sobre mànec llarg. L’amplada i la longitud del pèl solen ser similars.
És molt útil per a pinzellades curtes i controlades i per a pintura molt densa.
Pinzell ventall:
El pinzell ventall té els pèls muntats sobre una virolla plana.
En aquest tipus de pinzells, el pèl natural és més adequat per a pinzellades suaus, i el pèl sintètic és preferible per a pinzellades amb textura.
Els pinzells de ventall són molt útils per a suavitzar les pintures i per a aconseguir efectes de fosa, efectes especials i textures.
Pinzell de llengua de gat:
El pinzell de llengua de gat es munta sobre una fèrula plana més gruixuda per a subjectar uns pèls llargs organitzats amb forma ovalada.
El pinzell de llengua de gat requereix (preferiblement) pèl natural, ja que aquest tendeix a mantenir-se al costat un cop mullat, la qual cosa ajuda a conservar la forma del pinzell.
Amb un perfil suau i arrodonit, el pinzell de llengua de gat és molt adequat per als treballs de mescla i figuratius.
Pinzell pla:
El pinzell pla té la virolla quadrada i plana, i permet el muntatge de pèls de mida mitjana a llargs.
El treball amb aquest pinzell permet aconseguir una gran capacitat de color, i és un pinzell molt maniobrable.
S’usa habitualment per a fer vores, cops de pinzell, etc. i per al farciment de zones.
Pinzell paletina:
És un pinzell de tipus oriental, muntat normalment amb un mànec llarg.
Es fa servir per a treballar sobre grans àrees, per a mullar una superfície i per a absorbir els excessos de producte.
Pinzell perfilador:
També conegut com a pinzell per a filetejar. Porta una virola rodona, preparada per a fixar pèls extrallargs, muntats normalment sobre un mànec curt.
És idoni per a l’escriptura delicada, esbossos i traços llargs i continus.
Pinzell escombrat:
És la versió rodona del pinzell paletina. Té el pèl molt suau, natural i molt absorbent.
Igual que en la versió plana, permet humitejar grans superfícies (ja que absorbeix molta aigua) i retirar els excessos de pintura.
Pinzell rodó:
Pinzell amb virolla rodona, la qual cosa provoca que els pèls quedin agrupats d’aquesta manera. Poden acabar en corba o en forma punxeguda.
S’usen per a omplir, humitejar i fer traços de fi a gruixut (segons com s’estreny el pinzell sobre el suport).
El pinzell rodó amb punta s’utilitza sobretot per als detalls.
Waterbrush (pinzell amb dipòsit):
Pinzell sintètic amb dipòsit per a omplir d’aigua o aquarel·la líquida. La punta del pinzell està connectada amb el barril o dipòsit d’aigua mitjançant una vàlvula. Per a aconseguir que l’aigua surti, només cal prémer el cos i l’aigua sortirà per les truges del pinzell.
Es fa servir per a aquarel·la, aiguades o altres tècniques.
Pinzells de goma:
Se l’anomena pinzell per la seva forma però no és un pinzell tradicional ni tampoc una espàtula. És una eina d’innovació recent.
Serveix per a aplicar color, modelar sobre la superfície, arrossegar-lo, retirar-lo, etc.
Es neteja en segons amb un simple drap o paper, i ja està llest per fer servir un altre color o una tècnica diferent.
És molt versàtil, perquè permet aplicar qualsevol tipus de pintura i fer transparències, capes fines, gruixos de pintura o textures.
B. Tipus de pinzells per la qualitat del pèl
Hi ha molts tipus de pinzells segons el pèl. Si històricament s’ha emprat el pèl animal, avui dia la conscienciació sobre l’explotació animal, unida a l’alta qualitat dels pinzells sintètics, fa que siguin aquests últims els que es vagin imposant a poc a poc.
Pèl de marta
De color marró brillant, és el pèl per antonomàsia. S’extreu exclusivament de la cua d’aquest mustèlid i és ideal per a oli, aquarel·la, tremp, acrílics, per al retoc de fotografia, ceràmica, etc. Punteja com cap i la seva capacitat d’emmagatzemar líquid és extraordinària, com també el seu poder de retorn. La marta habita a les zones extremadament fredes de Rússia, el nord de la Xina i Canadà. El tipus més apreciat és l’anomenat Kolinsky, provinent d’aquesta regió del nord-est de Sibèria.
Pèl de truja
La truja és el pèl més comú i abundant per a fer pinzells.
És un pèl fort i amb molt nervi, ideal per a tot tipus de pinzells, especialment per a pintura a l’oli i usos industrials.
S’obté del llom d’aquest animal un cop sacrificat, arrencant-lo després d’haver-lo escaldat amb aigua bullint. La República Popular de la Xina és el principal productor mundial de truges, amb quantitats i sobretot qualitats insuperables. Les truges són conegudes amb els noms de les regions on es crien i s’elaboren: Xangai, Hankow, Chung-king, Tientsin o Tingstao, entre d’altres.
La raça, el clima i l’alimentació del porc xinès pelut, com també la preparació del pèl, en gran part de manera manual, fan que sigui el pèl el més indicat per a l’elaboració de pinzells per a oli i brotxes per a pintura.
Pèl d’orella de bou
S’obté de l’interior de l’orella d’aquest remugant i pot arribar a longituds de 90 mm, la qual cosa permet fabricar pinzells molt adequats per a retolistes. Pèl molt suau però amb poc tremp, s’utilitza bàsicament en belles arts per a la pintura a l’aquarel·la i colors a l’aigua, tot i que es fabriquen també per a l’oli. Permeten una pintura de gran subtilesa.
Pèl d’esquirol
També conegut com petit-gris. De color fosc gairebé negre, s’extreu de la cua d’aquest animal i té una suavitat extraordinària. Molt indicat per a ceràmica, porcellana, òptica i cosmètica.
Pèl de mangosta
Pèl molt característic per les franges grogues i fosques gairebé negres. És un pèl gruixut amb molt de nervi semblant al de la truja, però sens dubte es tracta d’un pèl suau. Molt apte per a la pintura a l’oli.
Pèl de turó
De color gris negre, fort i amb bastant nervi. És força suau, però en pinzell rodó punteja poc. Més adequat per a pinzells plans i sempre per a oli.
Pèl de teixó
Pèl de color groguenc platejat, amb una característica franja fosca. Té escassa aplicació en belles arts. La seva utilitat actual se centra bàsicament en la fabricació de brotxes d’afaitar, si bé s’utilitza també en la confecció d’un tipus de raspall denominat unidor, emprat en decoració per a fer imitacions de fusta o marbre.
Pèl de poni
Pèl de color fosc o negre, extret de la panxa i les potes d’aquest equí. Pèl molt suau i de nervi escàs, utilitzat gairebé exclusivament en pinzells per a l’aquarel·la.
Pèl sintètic
Van ser creats per imitar les característiques del pèl natural a un preu molt més barat. Els de baixa qualitat s’obren amb el pas del temps. Els de qualitat professional imiten les característiques del pèl de marta.
Són monofilaments de la poliamida, especialment concebuts per a pinzells de belles arts. Aquest descobriment japonès, que té uns quinze anys d’antiguitat, és el primer intent seriós de substituir el pèl animal per a usos artístics.
Vençudes les primeres manies del pintor en trobar-se davant d’un material artificial, avui el seu consum ha experimentat un augment considerable.
L’aspecte i el comportament són semblants al pèl de marta, punteja a la perfecció i la seva recuperació és excel·lent. Si bé no té la capacitat de retenció de líquid del pèl natural, la seva durabilitat és molt elevada.
És perfecte per a totes les tècniques artístiques, tant oli com aquarel·la o acrílic.
Pèl Toray: Pèl sintètic de bona qualitat i consistència. És prou resistent per a puntejar, alhora que flexible per a mantenir la precisió en els traços.
Pèl Taklon: De pitjor qualitat i per tant més econòmic.
C. Tipus de pinzells per la grandària
Malauradament la classificació dels pinzells varia segons el fabricant, tot i que la tendència és que els gruixos acostumin a ser molt semblants.
La mida del pinzell es defineix per un nombre. Com més baix és el nombre, més petit és el pinzell. Generalment la mida més petita sol ser el 0. No obstant això, en algunes formes, com el rodó, hi ha pinzells més fins que el 0. Estan definits com 2/0, 3/0, 4/0 o per alguns fabricants com 00, 000, 0000.
Aplicacions / Usos
El pinzell és una eina molt intuïtiva. Simplement es carrega de pintura i s’aplica sobre el suport. Només l’experiència pot dir quanta càrrega necessitem o quina pressió hem d’exercir.
Sobre el manteniment hi ha alguns consells útils.
No s’ha de fer servir el mateix pinzell per a olis i per a acrílic. És recomanable tenir un joc per a cada mitjà.
S’han de netejar molt bé i evitar que la pintura s’assequi al pinzell.
Alguns pinzells nous tenen una espècie de goma que cobreix i protegeix el pèl. Aquesta goma s’ha de retirar amb aigua sabonosa o solvent. Mai no s’ha de tractar d’enlairar els pèls forçant-los amb els dits o les ungles.
No és convenient deixar reposar el pinzell al fons del recipient del solvent, ja que podria deformar el pèl.
Es recomana emmagatzemar els pinzells verticalment amb els cabells cap amunt.
Si la sessió és molt llarga, és recomanable aturar-se i netejar el pinzell diverses vegades per evitar que s’assequi la pintura. Això és especialment important en el cas dels acrílics, ja que s’assequen molt ràpid.
Altres referències / Per saber-ne més
Enllaços
http://magdalenaiglesias.com/tipos-de-pinceles/
https://totenart.com/tutoriales/formas-pinceles-pintura/
http://www.modelosaescala.com/suministros/hablemos-de-pinceles/
http://elpapel.com.ar/es/2004/04/arte-la-historia-del-pincel/
http://www.esacademic.com/dic.nsf/eswiki/578292
http://outletart.es/pinceles-tipos-e-historia/
http://manualidadesybellasartes.com/pinceles.html
https://totenart.com/tutoriales/como-pintar-con-pinceles-rellenables/
Enllaços vídeos
https://youtu.be/Llh2xpE22EE