Instrument d’escriptori inventat el 1962 pel japonès Yukio Horie per a l’escriptura, la il·lustració o el disseny. La càrrega emmagatzemada en un dipòsit flueix a través d’una punta porosa, generalment de feltre.
Descripció
Yukio Horie, empleat de la Tòquio Stationery Company, va inventar el 1962 un instrument que resultava molt adequat per als traços de l’escriptura japonesa, que habitualment es feien amb pinzell punxegut.
La nova eina oferia un parell d’avantatges fonamentals: l’assecat ràpid, molt útil en papers lleugers i semitransparents, i la comoditat.
Els anys seixanta, la idea de fabricar més de cent colors diferents, un retolador per a cada color, semblava absurda. No obstant això, aquest retolador seria l’iniciador de tota una família que ha anat creixent amb els anys i s’ha ampliat fins als retoladors amb boleta o ballpoint, els acrílics, els de punta de pinzell, els permanents, els resistents a l’aigua…
Els retoladors es poden classificar, entre altres coses:
Per la càrrega
A – Els retoladors amb base d’aigua
Molt freqüents en el món escolar perquè són amb base d’aigua, darrerament també s’empren en altres àmbits, per exemple l’Street Art. Es poden trobar en gairebé qualsevol establiment. Se solen comercialitzar en dues o fins i tot tres versions: punta fina (0,5 mm de gruix), punta mitjana (aproximadament 1 mm) i punta gruixuda o extragruixuda (diversos mil·límetres).
B – Els retoladors amb base d’alcohol
Tenen una gran estabilitat un cop aplicats i permeten fer capes superposades sense que es barregin els tons. Són els anomenats «professionals».
Hi ha una àmplia gamma cromàtica i normalment es fabriquen en dos gruixos: fi i mitjà. De vegades es venen retoladors amb dues puntes, una a cada extrem.
C – Els retoladors permanents i no permanents, i els resistents a l’aigua o no.
És important conèixer la diferència entre un retolador permanent i un altre resistent a l’aigua (waterproof). Per resistent a l’aigua s’entén que si s’aplica aigua un cop seca la tinta, aquesta no es modificarà. Per contra, pot ser resistent a l’aigua però no permanent. El més habitual és que el retolador amb base d’aigua no sigui permanent, mentre que els de base d’alcohol sí que ho són. Dependrà molt del material sobre el qual s’apliqui, ja que un retolador acrílic aplicat per exemple sobre tela, tot i no ser permanent, és probable que perduri molt de temps.
Per la punta
Punta rodona o forma de bala: No ofereix tanta varietat de traç com la bisellada i, no obstant això, és el retolador més popular. Molt útil per a treballs detallats en què el gruix de la línia és important. Tanmateix, és molt més costós omplir una zona de color àmplia.
Dins d’aquesta classificació hi ha els retoladors calibrats. És a dir, que la mida de la punta varia segons el gruix. Són ideals per a treballs molt precisos. Aquests retoladors van desbancar les antigues estilogràfiques emprades habitualment per a disseny tècnic. L’aparició de programes d’ordinador per a delinear i dels retoladors d’un sol ús en detriment dels de recàrrega pràcticament els han fet desaparèixer.
Punta bisellada: Ofereix més possibilitats de traç en permetre tres gruixos de línia segons la cara que es faci servir. Cal familiaritzar-se amb l’instrument i saber exactament com donar suport a la punta segons l’objectiu que es persegueixi.
Punta de pinzell: És una punta llarga i flexible que es corba com un pinzell i crea línies sinuoses, d’amplada variable. Les puntes solen ser de feltre.
Aplicacions / Usos
Manteniment dels retoladors:
- S’han de tancar sempre després d’usar-los.
- Alguns dels retoladors que s’hagin assecat es poden recuperar aplicant una gota de dissolvent a la punta.
- Si resulta difícil recuperar-lo del tot, com si fos acabat d’estrenar, es pot reservar per a ocasions determinades, com per exemple per a fer textures diferents.
El color pla és l’aplicació més elemental i coneguda del retolador. Simplement s’aplica el retolador sobre el paper. Si pretenem que no ens quedin «graons» en superfícies àmplies, haurem de treballar ràpidament abans que s’assequi la tinta. És impossible aconseguir efectes de degradats excepte si no és amb retoladors aquarel·lables.
Per tant, per aconseguir el resultat desitjat, és molt important escollir bé el paper. Un paper amb gra fort mostrarà després del pas del retolador punts destacats de les parts més altes.
Així mateix, si pretenem efectes de degradats amb retoladors aquarel·lables, necessitarem papers d’un gramatge alt, com per a aquarel·la.
Els papers setinats propicien els «graons» quan es passa el retolador formant paral·leles.
Altres referències / Per saber-ne més
Enllaços
https://totenart.com/noticias/como-pintar-con-rotuladores/
https://dossierservicios.wordpress.com/2016/08/31/tipos-de-rotuladores/
http://www.disofic.es/material-de-oficina/escritura/rotuladores-permanentes/
https://www.silvialagataconbotas.com/comparacion-rotuladores-pincel/
Enllaços vídeos
https://youtu.be/ZJCujTAfiMk